Alfons P. Formulari

https://spreadsheets.google.com/viewform?formkey=dEZDaTU4TVFpbk1vVW40ZFdFeENhVmc6MA

We are Golden VS stamp on the ground

Aquestes dos cançons podriem dir que són unes de les que estan més de moda (no nomes a al classe) per una banda la canço de Mika que ja s'ha fet tot un nom al sector del pop i d'aquesta indústria i per altre Stamp on the ground dels coneguts italobrothers.
Siusplau voteu a l'enquesta quina de les dos us agrada més i en faré un especial quan pugui de la guanyadora. També després de votar podeu deixar els cometnaris de kina us agrada més pk, o deixar alguna altre canço.
Jo personalment no ser quina triar, potser stamp on the ground. També pk el seu videoclip mola més.

El llop i la caputxeta vermella

Aquest es el primer relat d'un tema que espero que vagi cresquent, aquest relat es més comic, i no es gaire profund, ja en ficar-he algun de més profund.

Bé, començaré el meu relat dient que sóc el llop de la caputxeta vermella, i que ja estic fins els nassos, de que, a mi i el meu germà se’ns hagi donat aquesta reputació del típic dolent dels contes. Primer faig saber, qui és el meu germà; és el llop del conte dels tres porquets, si sabéssiu lo que l’hi feien els tres porquets a ell quan eren més petits, l’entendríeu, com si les cases de palla i troncs no fossin una trampa per donar-li esperances i... però, ara no és el moment de parla de ell, sinó de l’autèntic relat de la caputxeta vermella.

La caputxeta vermella i jo, sempre havíem estat amics, i jo seré llop però no soc de pedra i la veritat, ella m’atreia una mica. Bé va arriba un moment que cada cop ens gastàvem bromes més passades,i rumiades, però ella es va passar, em va fer la broma de tallar-me les urpes, i pintar-me les orelles de blanc, això per un llop és molt gros, seria casi pitjor que confondrem amb un gos. Llavors vaig planejar que quan sortís de casa la seva mare (aquella bruixa que només feia que parla malament de mi, que si no havia de parlar amb un llop perquè eren mala gent, en fi, jo no tenia molts amics en aquell bosc, ni en la zona anomenada Fantasy Country) faig fer-li la proposta de fer una carrera, en “plan” amigable, fins a casa la seva àvia; el que no s’esperava es que jo ja ho tenia tot planejat, fins i tot la seva àvia, m’havia promès la seva ajuda (el que, s’amagués a l’armari va ser idea seva). Quan vaig arribar jo primer i em vaig col·locar dins el llit de la seva àvia, amb la roba d’aquesta (que estava a l’armari), la caputxeta va començar a parlar (pensant-se que jo era la seva àvia), només feia que criticar-me!, al final no vaig poder aguantar més i l’hi vaig començar a dir que, què s’havia cregut, etc. Una cosa va portar a la altre i la final ens varem empentar; al veure això i amb al mala reputació que tenim els llops, pues la seva àvia va sortir de l’armari tot exaltada i cridant que jo m’havia tornat boig, demanant auxili, etc (el que ella no sabia es que la caputxeta vermella sempre m’havia pogut). Resulta que per allà passava un caçador (que era l’oncle de la caputxeta vermella), i que buscava el seu moment de gloria, i el va trobar. Al final vaig, marxar amb tota la família de la caputxeta vermella al darrera (que si hi ha dubtes sobre perquè aquesta versió no es coneguda, s’ha de saber que el pare de la caputxeta era el narrador, i clar ho va fer tot com la mentidera de la seva filla li va explicar), cap als Pirineus que es veu que estem en perill d’extinció i ens tracten com reis.

Bé aquest és el meu relat, i si hi ha dubtes sobre si el Fantasy Country, existeixen altres histories que potser us son conegudes, només dir que allà les zones es divideixen en contes, en comptes de pel nom de províncies.

Un video de Tex Avery que ha fet versions de tots aquests tipus de contes. Només l'he trobat amb angles ho sento.

Caminada a Tavertet

Bé escric aquesta entrada per la caminada que es va dur a terme a Tavertet el 21 d’octubre. Primer felicitar als professor per haver trobat un lloc tant maco, i per una vegada més, aconseguir fer una sortida que va ser tot un èxit gràcies a part del vostre temps lliure, que vau dedicar a organitzar-ho tot.

La sortida va estar molt bé el temps va acompanyar, el més difícil del recorregut era al principi, la baixada que no era precisament plana i amés les roques relliscaven, i més d’un va caure o com a mínim va tindre un ensurt (m’incloc en els primers, però només em vaig fer una petita rascada). Tot i això, la caminada, no era difícil, ja que tampoc tenia molts quilometres, encara que al final qui menys qui més tothom va arribar força cansat.

Els delegats us ho va quedar molt bé tot el que vau fer sobre Serrallonga ( ja que, per on vam caminar, eren els paratges per on es movia el mític bandoler, el 6 de novembre estrenen la seria a TV3, que per el que em sembla no serà molt fidel a la realitat) i el pantà de Sau, la representació va ser molt autentica.

Dit tot això no me’n rotllo més i acabo dient que m’ho vaig molt bé, que vaig arribar a casa cansat, però que, com la majoria de companys, suposo, tinc ganes de repetir-ne, com a mínim una de similar, ja que, tots i vam participar ficant-hi ganes per passar-nos molt bé. Algún que no és gens "pijapins", doncs ho semblava, ja que va trobar quatre camagrocs, i bueno tot cofoi (que ja està bé, res en contra).

Com això és un blog de vídeos i així que he trobat el vídeo indicat per el que vam cantar en aquella caminada.

Morphium, banda bandarra

aquest és el primer missatge d'un tema que m'agradaria que comentessiu que fiquessiu grups etc. Per començar videos dels grups locals de santa coloma, Morphium (heavy metal- música gótica) i Banda Bandarra(ska-reggae-punk), si us agrada banda bandarra aquest és el seu Myspace on tenen les seves cançons: http://www.myspace.com/bandabandarra. També tots dos grups tenen videos al youtube. Els de banda bandarra era el seu primer concert, la qualitat del so es millor al seu myspace. En el videoclip de Morphium paisatge colomenc.

Concert de queen a Barcelona

Com diu el títol parlaré del concert de Queen amb Paul Rodgers, a Barcelona. Tothom tenia por que amb aquesta gira perdessin el reconeixement que merscudament van aconseguir a época dels 80. Tot va començar be amb un ritme fort i constant a Tie your mother down, pero el temor es va cumplir quan a la segona canço es va sentir un tema de l'antic grup de Paul Rodgers. Ha molts el concert no els va agradar, ja que potser s'esperaven més, perqué tenien l'ocasió de veure Queen en directa per primer cop, pero que només hi haguessin 2 components de la banda original no va ajudar. El millor seria el montatge que van fer perqué es pogués sentir com si cantés Freddie Mercury.

Rock i Rock pop

Unes quantes cançons que trobo que estan força be, deixeu la vostra opinió.

AC/DC

Si aquesta es la nova caratula, del nou cd dels mítics i molt grans AC/DC, que el 31 de març van a Barcelona( al palau sant jordi) i el 2 d'abril van a Madrid(al palacio de deportes) amb la gira del seu nou cd. D'aquest cd direm que ells ja tenen una edat, pero per definir el cd diriem; AC/DC en estat pur. Tornen amb molta força i tot i que, al cantant potser se l'hi noten els anys,pero estan molt i molt bé. D'aquest cd potser de les millors cançons son Rock and Roll train, i War machine.
Per demostrar que els seu fans en tenien moltes ganes de que tornessin, les entrades ja estan agotades, i van tardar mes o menys 4 hores, tot i que hi han llocs que diuen que encara queden entrades i les venen , i aixo que no eren gaire barates, el sector més barato 220 euros, al Palau.